LA DANSA VALENCIANA ALS TEATRES DE MADRID (1850-1882)

Compartir:

Fins fa poc, la dansa valenciana es confonia amb el ball de valencians. En un article anterior, es va demostrar que el ball de valencians no va participar a les festes de Corpus de Madrid, sinó la dansa valenciana, i que les figures que portaven a l’esquena algunes tarasques del Corpus madrileny tampoc no representaven aquest ball, sinó volantines. En un segon article, la comparació de notícies del ball de valencians i de la dansa valenciana, publicades pels diaris de Tarragona a la segona meitat del segle XIX, va posar en evidència que eren dos espectacles diferents.

L’objectiu d’aquest article, el tercer sobre el mateix tema, és descobrir les principals característiques d’aquesta “dansa valenciana”. No aspirem, per ara, a descriure la seva evolució cronològica ni les seves variacions locals. Per això, encara que coneixem algunes informacions sobre la dansa valenciana en èpoques anteriors i en altres ciutats, aquest article es limita a les que situades a Madrid a la segona meitat del segle XIX.

ELS BAILES AL TEATRE BARROC CASTELLÀ

Des del barroc fins al final del segle XIX, els espectacles teatrals, al nostre país, eren una combinació de diferents números: “En efecto, desde 1615 se inicia la representación en el corral de comedias con música de guitarra y canciones. Seguía a continuación la loa, destinada a captar la atención del público a fin de que la representación de la comedia pudiera dar comienzo. Entre la primera y la segunda jornada de ésta se representaba un entremés, entre la segunda y tercera un baile, y se concluía con un segundo baile o segundo sainete al fin de la tercera jornada” (Buezo, 1992, 12).

“El baile en el teatro español (…) alcanzó en el siglo XVII un notable y original desarrollo, constituyendo un género dramático único en Europa. A principios de dicho siglo comenzaron a usarse unas piezas intermedias, llamadas primero entremeses cantados y luego simplemente bailes, en las cuales había declamación poética, canto con música de instrumentos y verdadero baile (…) entraban a veces en ellos casi todas las danzas aristocráticas y los bailes populares” (Cotarelo, 1932, 280).

Aquests números musicals podien ser danses tradicionals, balls de moda o coreografies relacionades amb l’obra de teatre. “Las coreografías nacen y mueren en función de las obras, por lo que no es posible efectuar una reconstrucción fidedigna. Tan sólo poseemos las indicaciones de los textos y las partituras” (Amorós i Díez 1999, 308-309).

LA DANSA VALENCIANA ALS TEATRES DE MADRID (1850-1882)

Per a aquest text, hem fet un buidat de la premsa publicada a Madrid entre els anys 1850 i 1882. Hem trobat un total de 511 notícies en 35 diaris diferents, que mencionem al final. La notícia més antiga és un anunci, com la gran majoria, i diu:

Les informacions estaven publicades, majoritàriament, dins de les seccions d’espectacles i, en menor mesura, en les locals: Anuncios de espectáculos, Boletín de espectáculos, Crónica de teatros, Diversiones públicas, Espectáculos, Espectáculos para hoy, Espectáculos para mañana, Noticias teatrales, Revista de bellas artes, Revista de teatros, Sección de diversiones, Sección de espectáculos, Teatros i també Gacetilla, Gacetilla de la capital, Madrid, Cartera de Madrid, Ecos de Madrid i Noticias generales.

Les representacions van tenir lloc en 18 teatres i espais teatrals diferents (o amb diferents noms): Teatro Alarcón, Teatro Apolo, Teatro de la Comedia, Teatro de la Cruz, Théatre Français, Teatro del Instituto, Teatro Liceo de Capellanes, Teatro de Lope de Vega, Teatro Martín, Teatro Novedades, Teatro Nuevo de Variedades, Teatro del Príncipe, Teatro Rossini, Circo Paul, Teatro del Circo Lírico, Teatro y Circo de Madrid, Jardines de Apolo i Jardines del Buen Retiro.

L’element que estem estudiant és anomenat gairebé sempre (la) danza valenciana o gran danza valenciana; alguna vegada també trobem la valenciana, la danza valenciana o una fiesta en el Cabañal, una / la fiesta valenciana, la parranda valenciana, la rondeña valenciana o una huelga valenciana. La “parranda” és un tipus de cançó tradicional de Múrcia, Almería i Albacete, mentre la “rondeña” és un tipus de cançó i ball relacionat amb el flamenc.

La jota valenciana també es ballava als teatres de Madrid en aquella època, però podem afirmar que la dansa valenciana no era exactament el mateix. En alguns moments, s’anuncia la jota en un teatre i la dansa valenciana en un altre, però mai no es confonen. Per exemple, en un diari trobem anunciada una “Jota valenciana” al Teatro de la Comedia i, a la mateixa pàgina, poques línies més avall, una “Danza valenciana” al Teatro Lírico Español:

Una crònica molt elogiosa anomena alguns elements coreogràfics que hi havia en la dansa valenciana:

Hi ha alguns adjectius i sintagmes adjectius que s’apliquen sovint a la dansa valenciana: nueva, baile, baile nuevo, baile español, bailable español, baile característico, gran baile, etc. Creiem que l’adjectiu “espanyol” indica que es tracta d’un “baile” inspirat en danses tradicionals d’aquest país, concretament de València. Per exemple:

“Esta noche se estrenará en los Jardines del Buen Retiro un baile titulado «Gran danza valenciana», en el que tomará parte la primera pareja, Sra. Martínez y el señor Guerrero”

“3º El baile nuevo español titulado: LA DANZA VALENCIANA”

Podem afirmar que la danza valenciana i la gran danza valenciana eren el mateix perquè un diari va publicar, el mateix dia i a la mateixa pàgina:

Sovint també se la qualifica com a nova, cosa que significa que no es tracta d’una tradició que aspira a repetir-se de forma immutable, sinó que és obra d’algun coreògraf i que es renovava, poc o molt, per a cridar l’atenció del públic. Resulta impossible saber fins a quin punt les diferents “danses valencianes” eren semblants entre elles o innovadores.

Altres qualificatius que es repeteixen sovint són nominado, titulado i cuyo título es. Això reforça la idea que no era una dansa tradicional de València, sinó un espectacle parateatral inspirat en l’estètica valenciana. Per exemple:

“El bailable español en un acto, cuyo título es la Danza Valenciana”

Els espectacles que s’oferien als teatres combinaven obres de teatre amb danses i altres entremesos, com ja hem vist als anuncis que hem copiat sencers. La dansa valenciana es representava als entreactes o al final de l’espectacle, però mai al principi de la sessió.

“Para dar lugar á que los actores cambien de trages, tocará la orquesta tandas de polkas y redovas nuevas”

“A las nueve de la noche, un gran concierto dirigido por el Sr. Gaztambide; en el descanso del concierto se bailará La valenciana, y concluido concierto y baile, en la gran plaza del teatro se quemará una de las mejores exposiciones de fuegos artificiales de la temporada”

“Terminará el espectáculo con el baile La danza valenciana

En aquest període, els diaris ens informen dels autors que van compondre alguna dansa valenciana: Antonio Ruiz, Manuel Guerrero, Ángel Estrella i un tal senyor González. Per a saber com era la feina d’aquests escriptors, val la pena llegir aquesta notícia breu:

“El autor dramático señor Mateos, que había contratado con el empresario del teatro café de la calle de Ruzafa, para entregarle veinticuatro dramas anuales, ha rescindido su contrato”

Les notícies que hem trobat sovint destaquen la identitat de les primeres ballarines, la fama de les quals atreia públic. En aquella època, la més coneguda a Madrid es deia Petra Cámara:

“Guerrero, el primer bailarín español, y su pareja la nunca bien ponderada Petra Cámara, que tiene la sal por arrobas, han llegado a probar á los concurrentes al teatro del Príncipe, que un baile español de pura sangre, vestido y decorado como su argumento requiere, puede tener tanto éxito como una comedia en tres actos. / No hay más que ver la Danza valenciana, y después morir. / Hacía mucho tiempo que yo no había visto un espectáculo tan agradable, tan vistoso y tan nuevo. / Los aficionados á las pantorrillas tienen donde elegir. / Los partidarios del género español, deben aplaudir. / Y yo voy todas las noches con toda la fe de mis juveniles años”.

El fet que un diari informi sobre la salut de la senyoreta Quintero, es pot considerar una prova de la seva popularitat. La menció a la sal i a les cames de la ballarina Petra Cámara no necessiten gaire comentari, perquè el periodista ja és prou explícit (potser massa i tot). Pel que diu, l’anatomia de les ballarines també podia ser un atractiu important de la dansa valenciana.

Els ballarins no eren tan famosos com les ballarines, però també eren anomenats, de tant en tant. Sovint la mateixa persona era autor, director i primer ballarí.

“1º representación del gran baile nuevo, y en que tanto se distingue el Sr. Estrella, compuesto y dirigido por él mismo, titulado: GRAN DANZA VALENCIANA, por la primera pareja Ruiz-Estrella y cuerpo coreográfico”.

“POR PRIMERA VEZ primera representación del baile español, titulado GRAN DANZA VALENCIANA Ó UNA FIESTA EN EL CABAÑAL en el cual tomará parte el primer bailarín Sr. Barachi quien ejecutará diferentes variaciones de pandereta, acompañándole en su egecución todo el cuerpo coreográfico”.

El cos de ball rebia poca atenció, era pràcticament anònim. Algunes vegades es menciona el seu número, quan aquest era extraordinari:

“A las once, el baile español por la señora Cámara, el señor Guerrero y las demás parejas, titulado: LA DANZA VALENCIANA O UNA FIESTA EN EL CABAÑAL”.

“6º y último. La aplaudida DANZA VALENCIANA, en la que tomará parte la señorita Quintero, el señor Guerrero (D. M.) acompañados de veinte individuos del cuerpo de baile”.

COMPARACIÓ I CONCLUSIONS

La premsa de Madrid va publicar més de cinc-centes notícies sobre la dansa valenciana entre els anys 1850 i 1882. Aquesta dansa era un espectacle que es ballava als teatres, durant els entreactes o al final de les obres de teatre. La dansa valenciana era ballada per una o diverses parelles mixtes. El protagonisme era per a l’autor-director, la primera ballarina i el primer ballarí, per aquest ordre. A més de les habilitats coreogràfiques dels balladors, aquesta dansa també tenia un cert contingut de sensualitat.

No hem trobat els elements característics del ball de valencians com els camalls de picarols, el faldellí, els mocadors, les construccions humanes, etc. Per tant, considerem demostrat que la dansa valenciana era un número totalment diferent del ball de valencians.

FONTS

Amorós i Díez (1999) Historia de los espectáculos en España. Madrid: Castalia.

Bertran, J. (2001a) “El Ball de Valencians a Madrid”. A: L’Esperidió. Tarragona: Colla Jove. Número 64.

Bofarull, J. (2024a) “El ball de valencians no es ballava per Corpus a Madrid“. Portalcasteller.cat

Bofarull, J. (2024b) “El ball de valencians i la dansa valenciana a la premsa tarragonina“. Portalcasteller.cat

Buezo, C. (1992) Teatro breve de los siglos de Oro: antología. Madrid: Castalia.

Cotarelo, E. (1934) Historia de la zarzuela, o sea, el drama lírico en España, desde su origen a fines del siglo XIX. Madrid: Tipografía de Archivos.

Boletín de Loterías y de Toros, El Constitucional español, El Clamor público, La Correspondencia de España, El Demócrata, El Día, La Discusión, Diario Oficial de Avisos y Noticias, La Época, La España, La Esperanza, El Estandarte, El Fígaro, La Gaceta militar, Gaceta universal, Gil Blas, El Globo, El Heraldo, La Iberia, La Igualdad, La Ilustración, El Imparcial, El Liberal, El Mundo político, La Nación, La Nueva Iberia, El Pabellón Nacional, El Observador, El Pensamiento español, El Popular, La Regeneración, El Reino, El Siglo, El Toreo, La Unión.

Compartir: