Fins fa poc, es creia que el ball de valencians estava estès per tota la península Ibèrica. Aquest error és causat per la confusió entre la dansa valenciana i el ball de valencians. En un article anterior, vam demostrar que el ball de valencians no participava a la processó del Corpus de Madrid, sinó la dansa valenciana, que creiem que és un espectacle diferent.
Per a escirure aquest article, hem buscat informació sobre el ball de valencians i la dansa valenciana a la premsa tarragonina a la segona meitat del segle XIX. Hem escollit els diaris publicats a Tarragona perquè parlen tant del ball de valencians com de la dansa valenciana. Comparant la informació que aquestes fonts ens donen sobre aquests dos espectacles, podrem observar més clarament si són una mateixa cosa o dues de diferents.
NOTÍCIES DEL BALL DE VALENCIANS
A Alforja, el programa de la festa major de l’any 1863 anunciava l’actuació de “las comparsas tan propias de nuestra provincia como son la de Valencianos, Pastorets, Bastonets, Moros y Cristians y con la jocosa de Enanos” i també els diables i Xiquets de Valls.
A Reus, el 1865, se celebraren unes festes per la finalització d’una epidèmia de còlera. Hi van participar els gegants, la mulassa i “las numerosas danzas que se han organizado, como son la Aparicion de la Virgen de Misericordia, las de La Rosaura, Serrallonga, Gitanas, Bastonets, Valencianos, Sercolets, etc. etc.”. També a Reus, al barri de Santa Anna, el 1877, durant dos dies, van recórrer els carrers “las torres, bailes de Valencianos, Enanos, juntamente con las grallas, dulzainas y tambores”. Encara a Reus, el 1878, “para el dia en que se traslade la Virgen de Misericordis á su santuario se estan organizando varias danzas populares, entre ellas la de la Virgen antedicha, de la Rosaura, Valencianos, Serrallonga y una numerosa comparsa de diablos”.
L’any 1866, l’arquebisbe de Tarragona va visitar Falset, que el rebé amb “los gigantes y una comparsa de más de cincuenta niños vestidos de valencianos, que ejecutaban bonitas danzas”, així com una tronada i diables. També a Falset, el 1876 van celebrar el final de la Tercera Guerra Carlina; el programa anunciava que “recorrerán las calles de la poblacion las músicas, bailes populares de Mosen Juan de Vich, Valencians y otros y las dulzainas, sembrando animación y vida”. L’any següent, el programa de la festa major de Falset prometia que “No faltará el tradicional «ball de cocas», y las danzas ó «balls de Rosaura,» «Pelegrins,» «bastonets,» «valencians,»”. També es van anunciar “las populares danzas de «bastonets», «gitanas» y «valencians»; dulzainas y músicas; numerosas comparsas de «diablos», disparando carretillas; una «colla de xiquets» de Valls”.
A la festa major de Vandellòs de l’any 1868, “habrá cosos, gaitas, danzas del país, las célebres torres, fuegos artificiales, saraos y finalmente la meritoria música de Mora de Ebro”. L’any 1871, “En primer lugar la funció religiosa será brillante, habiendo ademas gaitas, danzas del pais, «cosos,» las célebres «torres,» fuegos artificiales y bailes públicos, teniendo al efecto la meritoria música de Benisanet”. També a Vandellòs, a les festes de la Pau de 1876 “habrá música, bailes públicos en los sitios de costumbre, funciones de iglesia á toda orquesta con sus correspondientes panegíricos, cosos, torres muy parecidas á las dels «xiquets de Valls» y otras cosas que suprimo por la figura elipsis“. En aquestes tres festes hi trobem unes ” torres” que són qualificades de cèlebres i semblants (però no iguals) als Xiquets de Valls; el més probable és que fos el ball de valencians local.
A Porrera, el primer dia de la festa major de l’any 1869, es va morir un vell republicà, que havia demanat un enterrament força especial: “Enseguida iba la danza de valencianos con su peculiar música de tamboril y dulzaina, la de los hijos del pueblo en un contínuo tiroteo y los diablos parodiando á los coribantes circulan el féretro no cesando de bailar y disparando carretillas convirtiendo en una orgia el acto mas sombrio que la humanidad presencia”. Segons la mitologia grega, els coribants eren uns sacerdots de Frígia que ballaven danses frenètiques al ritme de timbals. També a Porrera, l’any 1885, a les festes per la fi del còlera, estava previst que “Al anochecer recorrerán las calles de la población las dulzainas, tamboriles, cabezudos, «ball de valencians» y «del Príncipe de Polonia» y varias músicas: mientras que una numerosa comparsa de diablos disparará multitud de carretillas”.
A la Canonja, per a la festa major del 1876 “se han organizado varias comparsas de diables y valencians, corridas y danzas de «cocas» al son de la dulzaina”.
A Torredembarra, a la festa major de l’any 1878 “acudirán a esta población los chiquets de Valls, para ejecutar sus sorprendentes torres y se organizan los bailes dels diables que dispararán infinidad de carretillas y el de bastonets ó sea de valencianos, etc”. Recordem que, l’any 1853, Joan Mañé i Flaquer havia escrit: “Felicto de corazón a mis paisanoa por el brillo y atractivo que saben dar á sus fiestas y porque jamás en ellas se altera el órden; pero desearía que no relegaran al olvido el ball de valencians, el de pastorets, el de bastonets, y otros que eran un grande adorno de la fiesta y grato entretenimiento para los forasteros”.
A Prades, per la festa major de 1878, “Organizáronse várias danzas, llamando entre ellas la atención de Sebastiana del Castillo, Valencianos y la de los Tontos, que escitaban la hilaridad de los concurrentes”.
El mateix 1878, a Vinyols, per a la festa major “Se está ensayando al efecto el baile «Mariana y Valencianos»; habrá también el de «Diablos», las torres de los «Xiquets de Valls»”.
A Torroja, el programa de la festa major del 1881, anunciava que “Al amanecer saldrán a recorrer las calles de la poblacion, las dulzainas, el popular ball dels valencians, ball de las gitanas, diables, la comparsa que ha de representar el drama Guzman el bueno haciendo nutridas salvas, y la música tocando las matinadas ó pasacalles”.
A Riudoms, per la festa major de 1883, “La comitiva que acompañará al Ayuntamiento se compondrá de un grandísimo número de diables, baile de enanos, de las gitanas, varias danzas dramáticas como la de don Jacinto y Marcos Vicente, baile de valencians“.
A Poboleda, la festa major de 1885 va incloure “repiques generales de campanas, acompañados de varias salvas de cañonazos, pasa calles, serenatas, músicas, dulzainas, tamboriles, comparsas de diablos disparando miles de carretillas, «ball de Valencians» y «de Serrallonga»”.
La majoria d’aquestes notícies són cartes escrites per “corresponsals” dels pobles on hi ha la festa. Unes vegades, les cartes es copien íntegrament (incloent-hi la data, salutacions, comentaris sobre les collites, etc.) a la secció “Correspondencia particular”. Altres vegades, es publica només el programa a la “Sección provincial y local” o bé es copia la informació publicada el dia abans en un altre diari. Normalment són els programes de la festa (en futur), però també tenim algunes cròniques (en pretèrit perfet). Val la pena observar que l’ús de les cometes i cursives és molt freqüent, demostrant que aquests elements festius eren catalans i que la seva traducció al castellà resulta antinatural.
Aquests textos mencionen el ball de valencians però no el descriuen mai. Això es deu, entre altres motius, que era ben conegut. El consideren una comparsa, ball o dansa; del país, popular, cèlebre i pròpi de la nostra província, que fa unes torres molt semblants a les dels Xiquets de Valls, amb una música “peculiar” de gralla i timbal.
El context festiu del ball de valencians queda clarament descrit en totes les notícies: festes majors, visites d’autoritats, finals de guerres i epidèmies, etc. només l’enterrament de Porrera es desvia d’aquesta norma, fins a cert punt. El ball de valencians està acompanyat pels gegants i balls de diables, nans, bastons, la Rosaura, Serrallonga, gitanes, etc. També es mencionen els Xiquets de Valls, amb el qual s’assembla però ja no es confon. Tot això indica que aquest “ball de valencians” era, amb pocs canvis, el que actualment es balla a les festes majors d’alguns pobles del Camp de Tarragona, Penedès, i també a Arbeca.
Hem trobat algunes informacions sorprenents: l’any 1878 es ballà, a Torredembarra, un ball “de bastonets ó sea de valencianos” i a Vinyols un ball de “Mariana i valencians”. Resulta difícil interpretar aquestes notícies: podria ser un error del diari o que els mateixos participants ballessin les dues danses; a Algemesí, fa pocs anys, les mateixes xiquetes ballaven les danses de la carxofa i els arquets (Domingo, 1983, 120-121). Encara resulta més difícil interpretar els 50 nens vestits a la valenciana que ballaren a Falset el 1866.
NOTÍCIES DE LA DANSA VALENCIANA
En aquests mateixos diaris i a la mateixa època, hem trobat diferents notícies sobre la dansa valenciana. La notícia més antiga és de l’any 1861: “Escogida función para hoy 11 del corriente – 11 de abono – Después de una agradable sinfonía se pondrá en escena el acreditado drama de Mr. Seribe, arreglado á la escena española por don Ventura de la Vega, en cinco actos dirigido por el primer actor y director José Saez, titulado: Adriana. Por lo dilatado del drama terminará la función con el baile en un acto dirigido por don Manuel Losada, y en el que toma parte la primera bailarina señorita doña Julia Ferrer nominado: La gran danza Valenciana.- á las 7″.
La majoria de notícies són anuncis semblants, publicats a la secció “Teatro” i amb poca informació, com ara “El baile «La gran danza Valenciana»”; “El baile por todas las parejas, nominado: «La Danza Valenciana»”; “El baile nuevo La danza Valenciana, por la primera pareja Galan-Prous y cuerpo coreográfico”; “Dando fin con el gran baile La danza valenciana”; “Intermedio de baile nominado: La danza Valenciana”; “el baile español «La danza valenciana»”.
Els text més interessant que hem trobat és una crítica molt elogiosa: “La sección coreográfica, deja también muy complacidos á los concurrentes al teatro. En los bailes nominados Las boleras robadas, La gran danza valenciana, y últimamente en La Perla del Guadalquivir, ejecutado en la noche del domingo, se hicieron dignos de los mayores elogios todos los individuos que la forman, particularmente la pareja Mauri-Galan”. En canvi, poc temps després, trobem una crítica bastant negativa: “En cuanto al baile la Danza Valenciana, que puso fin á la funcion, ha sido ejecutado otras veces mejor”.
Fins al final del segle XIX, el teatre era un espectacle que combinava una obra dramàtica, còmica, etc. amb cançons i balls; la dansa valenciana era un d’aquests números i es podia representar entre dos actes o al final de la funció. La informació que hem trobat, la classifica com un “baile”, amb els qualificatius de “gran”, “nuevo” i “español”. Els diaris anunciaven el nom del director, de la primera ballarina i, de vegades, del primer ballarí; en canvi, el cos de ball només es mencionava de forma genèrica.
CONCLUSIONS
A la segona meitat del segle XIX, els diaris de Tarragona publicaven informació sobre el ball de valencians i la dansa valenciana.
El ball de valencians era una dansa tradicional que es ballava a les festes majors, amb música de gralla i timbal, en companyia d’altres danses similars.
La dansa valenciana era un espectacle teatral, amb música i ball, que ballaven una o diverses parelles mixtes, als teatres, als entreactes o al final de les funcions.
El ball de valencians i la dansa valenciana eren dos espectacles parateatrals totalment diferents.
Confondre la dansa valenciana amb el ball de valencians és símptoma de falta de rigor. L’any 1967 ja es publicà la primera notícia d’aquesta dansa, en aquell moment desconeguda, i es confongué amb el ball de valencians. En els anys que han passat des d’aleshores, aquesta confusió s’ha copiat i repetit moltes vegades, sense investigar la veritat. Avui, amb aquest petit escrit, esperem haver resolt el malentès.
FONTS
Bertran, J. (2017) “Els antecedents dels castells: el ball de valencians o muixeranga”. En: Enciclopèdia castellera. Valls: Cossetània. Volum I, pàgines 12-35.
Bertran, J. (2001) “El Ball de Valencians a Madrid”. A: L’Esperidió. Tarragona: Colla Jove. Número 64.
Bofarull, J. (2007) L’origen dels castells: anàlisi tècnica i històrica. Valls: Cossetània.
Bofarull, J. (2008) “Construccions humanes a Madrid”. A: L’Esperidió. Tarragona: Colla Jove. Números 83 i 84.
Bofarull, J. (2024) “El ball de valencians no es ballava per Corpus a Madrid”. Webcasteller.
Domingo, J. A. (1983) Festa a la Ribera: les Festes d’Algemesí. Algemesí, Ajuntament.
Morant, J. (1967) Història dels castells: Tarragona, camp tarragoní i el Penedès. Tarragona: l’autor.