Tinc una amiga, la Cristina, que sap que m’agraden els castells i, de tant en tant, es diverteix fent-me preguntes sobre la seva història. Normalment són preguntes senzilles i les hi contesto sense cap dificultat. Però l’altre dia me’n va fer una que no m’esperava: Per què enguany es va fer un acte en record del Concurs de Castells de l’any 1952? No sé què contestar-li. A veure si algú em pot ajudar.
Els actes de record es fan quan han passat, per exemple, cent anys, d’un fet històric, o mil. Se’n diuen “aniversaris rodons”. El Departament de Cultura subvenciona els aniversaris múltiples de 5. D’aquest concurs en fan exactament 72 anys. No és un número gaire rodó, trobo.
FOU UN CONCURS IMPORTANT O ÚTIL?
Un acte de commemoració es fan en record de fets històrics especialment importants, útils o modèlics. A veure si aquest concurs ho va ser.
El Món Casteller diu que el 1951 va ser “un any casteller extraordinari”, ja que els Nens del Vendrell van descarregar, per Santa Teresa, el primer 3 de 8 des de feia molts anys. Per Santa Úrsula, la Muixerra el va carregar.
Els millors castells que es van veure al concurs de castells de l’any 1952 van ser el 4 de 8, el 2 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota. En termes absoluts, no fou la millor diada de la història ni la millor del segle XX. En termes relatius, si la comparem amb les millors diades de l’any anterior, tampoc no va ser millor. No es pot considerar una diada històrica.
El Diario Español va explicar que, quan la Muixerra va descarregar el 4 de 8, “Nuestra primera autoridad civil, hizo entrega a esta “colla” de la cantidad de 2.500 pesetas por haber levantado tan difícil “castell”. Este gesto del señor González-Sama [el governador civil de la província], fué muy aplaudido por el público”. L’escena es repetí poc després, amb el 4 de 8 dels Nens. A partir d’ara, els presidents de les províncies repartiran subvencions durant les actuacions, “a tant el castell”? No sé si aquest és el nou model de subvencions que vol la Coordinadora.
Ara intentarem esbrinar si el concurs del 1952 va ser útil. Aquell concurs podia aconseguir tres objectius: donar una visió completa del món casteller en aquell moment, portar el 3 de 8 a la ciutat de Tarragona i dirimir quina colla era la millor del món.
Com que Tarragona és capital d’una província, el concurs de l’any 1952 va tenir un caràcter provincial. Hi van participar els Nens del Vendrell, les dues colles de Valls (Muixerra i Vella) i les dues de Tarragona (Vella i Nova). Els Castellers de Vilafranca, com que eren d’una altra província, no hi van ser convidats. Hi ha un grup de treball per a millorar el concurs de castells, però no crec que escolti aquesta idea. El concurs de 1952 no va mostrar tot el món casteller.
En aquell concurs s’hi van veure set intents de 3 de 8: tres de la Colla Vella de Valls, dos dels Nens del Vendrell i dos més de la Muixerra. Un intent dels Nens va ser desmuntat, tots els altres van quedar en intent. La ciutat de Tarragona no va veure el 3 de 8. Segon objectiu no assolit.
Aquell concurs va acabar amb un empat entre els Nens del Vendrell i la Muixerra. Per tant, tampoc no es va resoldre el dubte de quina era la millor colla del món. Em sembla que aquell concurs no va ser gaire útil.
LA COPA
Diu que els Nens del Vendrell han reclamat aquella copa, que algú els havia promès que en farien una còpia. Això no és el que va dir el Diario Español: “El Jurado reunido al efecto y después de un recuento de los puntos emitió el siguiente fallo: Empatados en el primer puesto, “la Muixerra de Valls y “Nens del Vendrell” (…) Por tanto, la copa en litigio ofrecida por el Excmo Ayuntamiento de Tarragona no se adjudicó por el empate conseguido entre vendrellenses y vallenses”.
Un amic meu, el Josep, és molt del Barça. Una nit, quan era petit, va somniar que un grup de madridistes assaltava el museu del Barça i en robava totes les copes. El pobre Josep va plorar com una criatura (de fet, ho era). Li vaig explicar que, quan el Barça guanya una lliga, és el campió. No ho és perquè li hagin donat una copa, sinó perquè ha jugat millor i té més punts (amb la copa del rei, no me’n vaig sortir). Algú més persuasiu que jo, pot explicar això als Nens del Vendrell?
Si el jurat del 1952 va decidir no adjudicar la copa, ara podem revocar aquella decisió? A partir d’aquest moment, podem qüestionar les decisions que van prendre els jurats dels concursos de castells fa 72 anys o fa 42 anys? No sembla un bon camí.
FOU UN CONCURS MODÈLIC?
Tarragona havia organitzat dos concursos els anys 1932 i 1933. L’any 1952 el va recuperar i el va repetir els 1954 i 1956, però després va abandonar la idea. Està clar que el concurs de 1952 va ser un model que no va tenir èxit.
Al Concurs de l’any 1952, s’hi van intentar 26 castells puntuables, dels quals en van caure 13 (un 50%). Aquest índex de caigudes tampoc no és un model, evidentment.
La crònica del Diario Español feia el següent balanç: “Finalizado el concurso, comenzó el desfile de la gran multitud que salió altamente complacida del mismo, pues la organización fué perfecta y completo el éxito./ En el transcurso de la exhibición de “castells”, fueron asistidos por los servicios de la Cruz Roja local y médicos destacados hasta dieziocho “castellers” contusionados, todos ellos con carácter leve, excepto un “casteller” de Valls, Pedro Ferré Miró, que sufre la fractura de la clavícula derecha, de la que fué curado en la Casa de Socorro”. Crec que la majoria de periodistes castellers en actiu no considerarien un èxit total cap diada amb aquest índex de caigudes.
Un altre amic meu, el Carles, està preocupat perquè diu que els castellers caiem massa (un 3%). Li explico que, al concurs de 1952, la Colla Vella hi va intentar 6 castells, dels quals en va descarregar un, en va carregar un altre i quatre més van quedar en intent. Va caure 5 vegades (un 83%). El Carles em pregunta si van destituir el cap de colla o el van portar a un psiquiàtric. En un llibre d’història de la Colla Vella, hi trobo aquesta fotografia:
Pel peu de foto, veig que, després d’aquell concurs, va ser cap de colla durant 15 anys més. Aquell any, per Santa Úrsula, la Colla Vella va carregar el 3 de 8 al segon intent. Ni les 5 caigudes del concurs, ni la primera caiguda del 3 de 8, no van impedir a la Colla Vella tornar-lo a intentar i carregar-lo (i caure una altra vegada).
En canvi, la Muixerra, la colla que havia guanyat el concurs de castells (junt amb els Nens del Vendrell), va patir una crisi i no va actuar per Santa Úrsula. La victòria obtinguda en aquell concurs no li va resultar gaire útil. L’alegria li va durar menys d’un mes.
Com més investigo, menys entenc l’acte en record del concurs de 1952. No sé què contestar-li, a la Cristina.