Un Sistema Antiquat
En el món casteller, s’ha acceptat durant molt de temps que la decisió de si un castell es considera carregat o no depèn de l’opinió de la colla implicada. Aquesta pràctica, que podia tenir un cert sentit en temps passats, ara esdevé una anomalia en una època marcada per les gravacions, les xarxes socials i la presència constant de periodistes a les places.
Per posar-ho en perspectiva, és com si en un judici la decisió de si l’acusat és innocent o culpable la prengués l’acusat mateix. Aquesta idea és evidentment absurda i injusta, ja que una part implicada mai no pot ser objectiva.
L’Evolució de les Tecnologies
Antigament, l’absència de mitjans de registre i comunicació feia que les opinions dels membres de la colla fossin una de les poques fonts d’informació disponibles. Això, però, no vol dir que fos una bona opció; senzillament, no hi havia alternatives viables. Amb l’arribada de les tecnologies modernes, es poden captar i analitzar les imatges de les actuacions en temps real, cosa que ofereix una visió més precisa i objectiva dels fets.
La Responsabilitat dels Periodistes
Els periodistes tenen un paper crucial en aquest context. Tot i que no són jutges, tenen l’obligació ètica i professional d’informar de la veritat. Això implica explicar el que han vist en directe o analitzant les imatges gravades, encara que això contradigui l’opinió de la colla implicada. La seva tasca no és fàcil, ja que sovint es troben enmig de polèmiques i pressions, però la seva integritat i compromís amb la veritat són fonamentals per no contribuir a donar validesa a castells ‘fake’.
Conclusions
El costum actual, que permet que una colla decideixi si un castell és carregat o no, és una pràctica que ha quedat antiquada i necessita ser abandonada. En un entorn on la tecnologia permet una verificació objectiva dels fets, és essencial que es reconsideri aquest procés per garantir la veracitat dels resultats en el món casteller. Els periodistes, amb el seu compromís amb la veritat, han de jugar un paper clau en aquesta canvi cap a una manera de fer menys influenciada per l’opinió subjectiva de les colles.
Em sembla oportú debatre aquest tema, que ja fa temps que es comenta informalment.
No crec que tothom accepti la teva proposta. Per una part, no tots els periodistes són objectius. Per l’altra, la seva autoritat és força relativa i dubto que vulguin assumir-ne més.
Però el tema és suggerent i el debat és inherent al món casteller. Estic segur que la majoria de castellers i afeccionats que han llegit aquest text tenen la seva opinió.
No tingueu vergonya.
No dic que els periodistes hagin d’assumir cap autoritat. Només dic que han d’informar del que han vist.
El que hauria de importar és la feina feta per tal de poder assolir un castell, si es carrega in-extremis vol dir que s’ha de treballar més, llavors si és carregat o no, és lo menys important de tot plegat.I coneixent les fílies i fòbies d’alguns periodistes, tampoc són garantia de res.
Els pocs periodistes que quedem seguint setmanalment el món casteller tenim l’obligació de dir el que veiem a les cròniques i al mitjà on difonem la informació. Més enllà, no crec que haguem de jugar cap paper rellevant. Una altra cosa és que els responsables de l’estadística oficial, ara en mans de la CCCC, facin cas de les cròniques o del que diu una colla sobre un castell seu dubtós. Crec que, actualment, en cas de dubte la CCCC ha d’intentar trobar, per tots els mitjans, les imatges que revelin quin ha estat el final d’un castell i decidir en conseqüència. El problema és a les desenes de places amb actuacions castelleres de poca “rellevància” on, més enllà de les colles, no hi ha ningú capaç de determinar el resultat d’un castell, i és impossible localitzar alguna persona que l’hagi gravat. Però en les grans diades, amb molts mitjans gràfics presents, en cas de dubte la CCCC només ha de visionar les imatges publicades i prendre una decisió.
Certament, he presenciat castells “fake”, que la colla ha donat per carregats o descarregats, i algun informador casteller se n’ha rentat les mans i ha donat per bo el criteri de la colla. Personalment, i no citaré casos, quan no he tingut la certesa al 100% de què ha passat, he demanat visionar gravacions fetes per aficionats o companys fotògrafs.