Els folkloristes creien que les tradicions es repetien cada any de forma invariable, en cicles perfectament tancats. Joan Amades, per exemple, pensava que els castells podien ser pre-romans. Avui en dia, aquesta concepció està abandonada perquè s’ha comprovat que les festes canvien al llarg de la història, com totes les activitats humanes. A Catalunya hi ha hagut molt d’interès a estudiar la història i els orígens dels castells, que provenen d’una dansa anomenada ball de valencians. La primera notícia que en coneixem és de l’any 1687. Es creu que aquest ball prové de les muixerangues valencianes, tot i que no sabem exactament quina relació van tenir.
Fa pocs anys, alguna gent es va preocupar, també, d’esbrinar quin podria ser l’origen de la muixeranga per al qual s’han formulat dues hipòtesis: la morisca i la negra. És evident que la llengua, toponímia, cultura i artesania valenciana té molta influència de la cultura islàmica. En canvi, l’existència d’esclaus negres a Europa, al principi de l’època moderna, és poc coneguda.
La hipòtesi morisca
La paraula muixeranga sembla àrab, perquè comença amb mu-, com musulmà, muetzí i muftí. Algunes persones han buscat una etimologia àrab a aquesta paraula, però tots els arabistes l’han negat.
Al Marroc hi ha uns acròbates que s’anomenen els fills de Hmad u-Moussa. Al segle XVI, aquest sant sufí va establir una escola-monestir sufí (zàuiya) a Tazerwalt, al sud del Marroc. L’any 1591, el sultà Ahmed al-Mansur va conquerir l’imperi Songhai (Gao, Tumbuctú, etc.), amb el qual aconseguí el control de les rutes comercials que, travessant el desert del Sàhara, portaven cap al Marroc mercaderies com or, ivori, plomes d’estruç i esclaus. L’escola de Hmad u-Moussa estava prop d’aquestes rutes, per tant, els acròbates del Magreb podrien estar relacionats amb els esclaus negres. En canvi, aquesta zona va tenir poca relació amb la península Ibèrica.
Els esclaus negres
Pau Pertegaz va situar l’origen de la muixeranga en unes danses africanes, poc conegudes, que combinen ball, acrobàcies i torres humanes. L’any 2011 vingué al Simposi Casteller de Valls un representant del grup de danses Nkpokiti d’Umunze (Nigèria), un grup que ha guanyat diversos premis i ha viatjat per tot el món. Va explicar que: “el sistema de danses Nkipokiti és únic, sorgit del no res, es va referenciar per primera vegada durant els anys setanta [del segle XX] (…) No hi ha documentació escrita sobre quan es va iniciar”; “Es va fer de manera experimental, ningú no guiava”. Això genera dubtes sobre el rigor en el manteniment d’aquesta tradició.
Al segle XV, els portuguesos començaren l’exploració de la costa atlàntica de l’Àfrica. Entre altres mercaderies, en portaren esclaus. Ens consta la seva venda en diversos ports de la península Ibèrica, com ara Lisboa, Sevilla, València, Barcelona, etc. L’Església Catòlica va afavorir la seva conversió religiosa i l’organització de confraries de negres que cuidaven els seus ferits i malalts, i pagaven l’enterrament dels morts. Les dues primeres confraries de negres foren les de Barcelona (1455) i València (1472).
A Barcelona, una comparsa de negres va participar en diverses processons i festes, com a mínim, des de 1455 fins al final del segle XVI. A Tortosa, l’any 1585, “Otra confradía sacaba unos negrillos muy bien hechos, en umbros de otros, los cuales ó sacaban su lengua ó echaban higas para mover á los que estaban presentes al riso“. La crònica d’una processó a València, l’any 1623, diu: “fue pensado que venian los Negros con su pendon, que de ordinario en semejantes processiones eran los primeros. No salieron en esta: y parecio muy bien“. En canvi, sí que van participar en dues processons a Valls, l’any 1635.
La dansa dels negrets es balla o ballava a l’Alcúdia, Alzira, Picanya, i en alguns pobles de la comarca dels Ports: el Forcall, Culla, Sorita i la Mata. A Sorita, s’hi havia ballat una dansa d’esclaus.
Als Andes del Perú, s’ha mantingut la tradició de los Negritos, que ballen i basteixen torres humanes. Actualment ja no són negres, però encara es consideren descendents dels esclaus que foren portats a aquella zona poc després de la conquesta espanyola per a treballar a les mines.
Tot això ens fa creure més probable que la muixeranga tingui el seu origen en la cultura dels negres que no pas en la islàmica.
