El final d’any és moment de fer balanç. Al món casteller, de la temporada 2025 s’han destacat els castells de 10 pisos i els de 9 nets; s’han premiat les colles que han pujat de pis i les que tenen més diversitat de castells en cada nivell. Però hi ha una estadística, que encara no s’havia publicat, i que considero molt destacable.
Segons la base de dades de la Coordinadora i la Colla Jove (BDCJ), la temporada 2025 van actuar 102 colles que van intentar un total de 11.333 castells. D’aquests, 10.667 van ser descarregats, 122 només carregats, 77 van quedar en intent i 478 en intent desmuntat. En total, hi va haver 199 caigudes, el 1’75 %.
Potser algú es preguntarà: Què representa aquest 1’75% de caigudes? Que les colles cauen poc. La gran majoria de colles, aquesta temporada només han caigut dues vegades o menys.
| 7 caigudes la temporada 2025 | 2 colles |
| 6 caigudes | 1 |
| 5 caigudes | 10 |
| 4 caigudes | 5 |
| 3 caigudes | 6 |
| 2 caigudes | 32 |
| 1 caiguda | 27 |
| Cap caiguda | 19 |
Potser aquestes estadístiques no són perfectes però la meva intenció no és entrar en detalls, ni premis, ni discusions, sinó donar una imatge general de la seguretat al món casteller.
Els castells són una tradició, però això no significa que sempre hagin estat igual. Segons la BDCJ, des de l’any 1941 fins al 1976, cada temporada hi havia més d’un 10% de caigudes. El concurs de 1952 és memorable perquè n’hi va haver un 46%. Segurament aquests percentatges estan inflats perquè els intents desmuntats i els castells de menor dificultat hi estan infrarepresentats, però és evident que abans es queia més que ara. La BDCJ es va començar l’any 1996, de manera que les estadístiques d’aquella temporada ja són fiables, i encara hi havia un 7’12% de caigudes.
L’augment de la seguretat no és un fet casual ni momentani. És una tendència a llarg termini, una feina silenciosa de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, les Jornades de Prevenció de Lesions Castelleres, el Grup de Foment de la Ciència en el Món Casteller, de molts caps de colla, de la gran majoria de castellers. El seny, l’últim valor del lema casteller, no és el menys important.
Les colles ens preocupem per aconseguir molts castellers, assaig, tècnica, organització, recursos, etc. perquè aquests factors marquen la diferència entre fer castells grans o petits. El seny és el factor determinant entre fer castells o no fer-ne. Perquè, si els castells fossin perillosos, ni els periodistes, ni els legisladors, ni les famílies de la canalla ens en deixarien fer.
Per tant, felicitats a tot el món casteller. Però no badem.