“Bon dia, volem comunicar una gran pèrdua per als Negrets de l’Alcúdia i per al món de les muixerangues: el tío Pepe ha faltat” [missatge de whatsapp].
Coneixia Pepe Ros, el tío Pepe, el mestre dels Negrets de l’Alcúdia. Jubilat, cabell blanc, vidu, una mica sord, però amb la memòria ben clara. Ara escolto la seva veu gràcies a un petit miracle de la tecnologia. El vaig entrevistar a l’Alcúdia ara fa 12 anys.
El tío Pepe va ballar amb els Negrets quan tenia 12 anys: “vaig eixir quan era xicotet, l’any 1954. Ja feia molt de temps que no se feia, eixírem un any i prou”. Només feien una construcció humana, la campana, i un ball que es balla al ritme de la cançó Pobret negret. El mestre que els ensenyà, el tío Rata, no s’ha pogut identificar. “Apleguí, a veure-lo, ensajant, un parell de vegades, si el vegérem, que mos explicava un poc la cosa i ell se n’anava”.
Trenta anys després, el 1984, l’Ajuntament volgué recuperar les festes i va demanar al tío Pepe que s’encarregués dels Negrets. No va ser fàcil recordar la cançó i el ball: “casi ni me’n recordava dels passos, anar indagant amb la quadrilla que eixírem, anar preguntant «tu te’n recordes si el ball era un pas ací…?» i al final vaig traure’l”.
A la festa major de l’Alcúdia, la Mare de Déu de l’Oreto, es fan dues processons: “la vespra de la Mare de Déu [el dia 7] fan l’entrà i el sandemà [el dia 8] és quan fan la processó pel carrer. I el primer any, ja, ens acomboiàrem per a eixir i el rector digué que no, que això ell no ho volia”. Des d’aquell moment, per aquesta decisió tan arbitrària, els Negrets no actuen a la processó principal, només a l’entrà.
“Nosaltres sempre teníem 14 o 15 xiquets, i amb això anàvem treballant. Només eixíem ací [a l’Alcúdia] a festes i de quant en quant alguna eixida a València”. “Era complicat tractar amb los xiquets (…) si teníem que eixir fora, me tocava anar casa per casa, perquè es feia l’hora i no venien”. “Amb el ball he tingut sempre pegues perquè (…) ballar era de xiques”. “Teníem complicacions de que no hi havien mai prou dolçainers (…) i el que mos tocava tenia que anar a uno [ball] i després a l’atre”. “No hem cobrat mai, ni el mestre ni les actuacions; l’únic (…) per a fer un soparet als xiquets”.
“Quan tenien 15 o 16 anys, tenia que canviar la quadrilla perquè ja no volien eixir”. “L’última quadrilla eren valents per a fer, si tenien ganes, però protestaors (…) i al final, va haver un any que fallàrem [el 2003], que me vaig quedar sol perquè diu «Beh, ja no eixim» i no eixírem”.
L’any següent, el 2004, els Negrets es va reorganitzar, però amb un altre model de colla, amb la participació de més gent, de totes les edats i sexes. Això els va permentre augmentar la diversitat de construccions humanes i, fins i tot, fer-ne algunes de 5 altures. La colla estava en mans dels joves, però el tío Pepe tenia el càrrec de president, merament honorífic. El tío Pepe no va deixar mai els Negrets. L’any 2005 li van fer un homenatge. L’any 2021, el Museu Valencià d’Etnologia i la Federació Coordinadora de Muixerangues férem una exposició sobre muixerangues; la foto més gran era la dels Negrets de l’Alcúdia el 1954 i ell s’hi reconegué.
Documents històrics
Una relació festiva explica que el 1692 ballà a Tarragona un ball “que entre bueltas, cruzadas y varias mudanças formava una campana puestos sus dançantes de pies unos encima de los ombros de otros hasta rematar en uno solo, prosiguiendo sin parar su dance hasta deshacer otra vez la campana”. No sabíem què podia ser aquella campana fins que la vam comparar amb la dels Negrets de l’Alcúdia. Avui en dia, moltes muixerangues fan la campana.
Fa pocs anys, Pau Pertegaz va proposar la hipòtesi que la muixernaga valenciana té el seu origen en les confraries d’esclaus negres. L’existència del ball de Negrets de l’Alcúdia i la seva cançó són proves fonamentals per a creure que podria ser així.
S’han trobat documents que proven la participació d’aquestes confraries en diverses festes l’any 1455 a Barcelona, el 1523 a Valls i el 1585 a Tortosa, i també la seva exclusió d’unes festes de València el 1623. Entenem millor aquests documents gràcies als ball dels Negrets de l’Alcúdia.
Una resenya històrica diu que, l’any 1767, ballà a l’Alcúdia una “mogigange compuesta de 16 mozos”. Probablement era el mateix ball.
Els Negrets continuen ballant en l’Alcúdia cada any. És una tradició única i antiga que es va salvar gràcies al tío Pepe, al tío Rata i tota una cadena de persones que no coneixem, però que van fer una feina molt important per a conservar la cultura popular. A Algemesí, la muixeranga també es va mantenir i a Titaguas i a Peníscola i en altres pobles del nostre país. No a tot arreu: les muixerangues de Sueca i de Carcaixent es van perdre. A Catalunya, tots els balls de valencians també van desaparèixer, excepte els de Valls, convertits en castellers.
Diu el poeta: “hem viscut per a salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa” i també “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. El tío Pepe es mereix aquests versos. Ell ens va salvar les paraules negrets i campana, que trobem en documents històrics. Fou el mestre dels Negrets i ens va donar, a tots, una gran lliçó de fidelitat.
D’aquí pocs dies, l’Alcúdia tornarà a celebrar la festa de la Mare de Déu i el tío Pepe no eixirà en la processó de l’entrà però, cada vegada que els Negrets alcin una campana o ballin el Pobret Negret, el seu record estarà ben viu.
