Els dies 23 i 25 de juliol va ballar el ball de valencians de Bràfim, 338 anys després. El dia 23 va fer la seva presentació acompanyat del ball de valencians de Tarragona i la moixiganga de Valls, que són els seus padrins.
Dos dies més tard va actuar amb motiu de la festa major, amb els gegants del poble, amb una cercavila, actuació de lluïment i ofrena dins de l’església. Les seves actuacions, especialment a la plaça, van aplegar una gran quantitat de públic incondicional, que el va rebre amb repetides ovacions.
El primer que cal fer en casos com aquest és aplaudir la idea i la seva realització. El ball i les construccions humanes van sortir perfectes, les hores d’assaig es van notar.
Els músics que acompanyen aquest ball mereixen una felicitació particular. El grup Bufalodre de Valls va interpretar esplèndidament el Ball del Camp de Tarragona, una melodia trobada en una antiga llibreta d’organista.
Bràfim té un lligam històric particular amb aquest ball, ja que l’any 1687 va ballar a Tarragona un ball de valencians de Bràfim, dirigit per un tal Gregori Rabadà. Alguns textos afirmen que aquest ball ja es va ballar els anys 1633 i 1663, però s’ha demostrat que aquestes informacions són errònies. Per tant, el ball de valencians ballat l’any 1687 és el més antic de la història i és possible que l’inventor d’aquest ball fos un brafimenc.
Al ball de valencians de Bràfim hi van participar 12 balladors, la majoria noies. La participació de les noies en aquestes danses només és notícia si la comparem amb l’any 1687. En canvi, el número sí que resulta original, perquè la majoria d’aquestes danses estan pensades per a 8 balladors.
El ball de valencians de Bràfim es compon de diverses figures coreogràfiques. Hi ha algunes torres humanes i balls de mocadors, evidentment, però també danses d’altres llocs i inventades. El debat sobre la tradició i la innovació és una discusió bizantina una mica tronada. Si algú encara hi està aficionat, té excusa per continuar remenant el tema.
Moltes vegades, quan els castellers veiem un ball de valencians, quedem decebuts per la falta de tècnica i assaig de les torres humanes. Aquest no és el cas del ball de valencians de Bràfim, que va alçar una torre de tres pisos (4+3+1) neta però amb escaletes, i un passeig de gegantets (quatre pilars de dos caminant). Qui vulgui discutir, podrà opinar sobre els detalls tècnics de la torre (si els segons han d’anar enxarrancats o a la rengla, etc.). El que queda fora de tota discussió és l’assaig i la bona execució.
Quan l’enxaneta arriba al capdamunt de la torre, recita un versot. El primer dia no es va sentir gaire bé, a causa dels aplaudiments. La seva inclusió està plenament justificada, ja que n’hi havia als balls de valencians de l’Argentera (1753), Prades i, potser, al que ballà a Sant Magí de la Brufaganya l’any 1721. El de Prades també feia l’adoració dins de l’església.
Un factor que sovint els balls de valencians descuiden és la seguretat. Els castellers, que la tenim ben interioritzada , quan veiem algú pujant amb unes ulleres, ens posem malalts. Caldria pensar-hi. La representació inclou dues pauses, una de les quals podria servir per treure’s el calçat. Les espatlles dels baixos ho agrairien.
Per acabar, falta veure la viabilitat social d’aquest ball. Quantes actuacions farà cada any? Serà un grup obert o tancat? Hi participarà canalla? Quina vida social tindrà? Quina experiència oferirà als seus membres? Els castells estan de moda i tots els pobles volen tenir la seva colla, però s’ha demostrat que, en un poble petit, una colla castellera és inviable. Ningú no les prohibeix, és clar, però de vegades costa un gran esforç mantenir una colla que amb prou feines fa castells de sis i que, per al món casteller, no és notícia. Mantenir l’activitat costa un gran esforç, però no s’obte el premi que es mereix. En un poble petit, pot ser més pràctic un ball de valencians o de bastons, una colla gegantera, de diables o un altre element cultural. La nostra tradició festiva és ben rica i diversa.
Felicitem el ball de valencians de Bràfim i li desitgem una llarga vida.
